LECTURES INTERESSANTS

“Si la no-violència és la llei del nostre ésser, el futur està amb les dones”.

Mahatma Ghandi

fent-li un cop d'ull a

l'art de la no-violència

L'objectiu d'aquests tallers és reflexionar sobre la violència masclista i, particularment, sobre com gestionar les eines per a la seva prevenció mitjançant un procés de socialització d'aquesta xacra utilitzant eines audiovisuals.

ARTICLES INTERESSANTS

 

VIOLÈNCIA CONTRA LA DONA

  • El Govern farà una alarma per a mòbils per agressions masclistes
  • L’aplicació és una de les mesures que va aprovar ahir l’executiu amb el pla d’atenció a les víctimes

 

Ja han mort sis dones a causa de la violència masclista aquest any. El Govern vol trobar maneres més eficaces de lluitar contra aquesta mena d’agressions i ahir va aprovar el pla de seguretat i atenció a les víctimes de violència masclista i domèstica 2015-2018. Per afinar la resposta dels cossos policials preveu, per exemple, desenvolupar una aplicació per a mòbils per a avisos urgents en cas d’agressió. L’aplicació enviarà una trucada directament a un grup específic dels operadors del 112 per garantir una reacció més ràpida, però a més quan es faci servir Emergències captarà automàticament la posició des d’on s’ha activat.

 

L’aplicació és una de les eines que han de servir per combatre la violència contra les dones. S’afegirà a una bateria de mesures perquè les policies locals es coordinin millor amb els Mossos d’Esquadra en aquesta mena de casos i tinguin els protocols adequats per respondre-hi. Una de les dues dones assassinades aquest agost per la seva parella a Castelldefels havia trucat com a mínim quatre vegades a la Policia Local per avisar que el marit la maltractava. Com que al final no el va denunciar, tot va continuar igual. La nit que l’home li va disparar també va matar els dos fills -de 7 i 12 anys- que tenien en comú.

 

Denúncies

 

De les sis dones mortes aquest any a causa de la violència masclista, cap havia denunciat el seu agressor. De fet, segons l’ Enquesta de violència masclista a Catalunya, tan sols denuncien un 17% de les dones que són víctimes d’agressions, i una de cada quatre catalanes n’ha patit com a mínim una. L’enquesta es va fer el 2010 però el pla que es va aprovar ahir preveu tornar-la a fer, i també participar en recerques d’àmbit internacional. Una altra enquesta feta pel ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat aquest any indicava que es denuncien el 26% de les agressions, tot i que la xifra només feia referència a les agressions masclistes comeses per la parella.

 

Denunciar la situació no sempre evita la tragèdia -l’any passat ho havien fet set de les catorze víctimes mortals, i l’anterior, dues de les quatre que hi va haver- però frena molts casos. Sigui com sigui, un dels reptes als quals s’enfronta la policia és la falta de denúncies. L’administració lluita per combatre-la i les xifres desmenteixen els que pensen que això pot fomentar les denúncies falses. La Memòria de la Fiscalia General de l’Estat indica que, dels 37.456 escrits d’acusació que van fer els fiscals a tot Espanya per casos de violència contra la dona, només es van retirar 200 acusacions. I d’aquestes tan sols en 22 el fiscal va considerar que la denúncia podia ser falsa: un 0,06% dels escrits que s’havien presentat.

 

Un altre dels problemes que s’han detectat en l’atenció jurídica de les víctimes de violència masclista és que els jutges cada vegada concedeixen menys ordres de protecció i allunyament. La Memòria de la Fiscalia Superior de Catalunya admet: “Durant el 2014 es manté la tendència dels anys anteriors, un descens constant en l’atorgament d’aquestes mesures”. I afegeix que caldria fer “una profunda reflexió” sobre aquesta davallada perquè “són el mètode més eficaç per evitar les possibles represàlies després de la denúncia”. Segons els informes del Consell General del Poder Judicial, el 2007 a Catalunya es van aprovar un 62% de les peticions d’ordres de protecció per violència contra les dones. Aquest percentatge no ha parat de baixar i l’any passat ja estava per sota del 35%.

 

El pla també preveu posar en marxa una web per a joves que han sigut o poden ser maltractades. És el projecte Trencant el cercle, que s’ha de convertir en un espai “d’informació i recomanacions per a possibles víctimes” on s’explicaran les vies per sortir del “cercle de la violència”. A més, la conselleria d’Interior activarà un qüestionari policial perquè els agents avaluïn la situació de risc en cada cas de violència més enllà dels primers avisos, per estudiar com evoluciona cada situació de risc i fer un pla de seguretat personalitzat per a cada dona.

 

Violència masclista: no en deixem passar ni mitja

 

 

Davant de la violència masclista no en deixem passar ni mitja. L’Ajuntament de Barcelona fa una crida a l’acció contra qualsevol tipus de violència contra les dones. El web BCN Antimasclista recull tots els recursos i serveis municipals d’atenció a les víctimes. També fem una crida a l’entorn de les víctimes, perquè denunciïn aquestes actituds.

 

No en deixem passar ni mitja. Amenaçar, assetjar, controlar, menysprear. Són formes de violència masclista. Moltes no són visibles, altres estan acceptades socialment. Tots som responsables de combatre-les.

 

Web BCN Antimasclista

 

El web municipal centralitza tots els recursos i serveis d’atenció a les víctimes de la violència masclista i ofereix mitjans per detectar casos de violències i per fomentar-ne la prevenció. A més, també recull protocols, testimonis, documents i estudis sobre les violències masclistes.

 

25 de novembre, Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència contra les Dones

 

A les 18.00 hores tindrà lloc, a la plaça del Vuit de Març, l’acte de lliurament del premi 25 de Novembre. Enguany es distingiran projectes que tenen com a objectiu la sensibilització, la prevenció i el coneixement en relació amb els estereotips sexistes en els mitjans de comunicació i les xarxes socials. Tot seguit començarà l’activitat “Fem públic”, orientada a visualitzar les experiències de tres col·lectius de dones, joves feministes, musulmanes i transsexuals, mitjançant un recorregut que descriu situacions d’assetjament al carrer.

 

D’altra banda, el Servei de Documentació i Accés al Coneixement de l’Ajuntament de Barcelona (SEDAC) i el Centre per a la Igualtat i Recursos per a les Dones (CIRD) obren perquè tothom pugui consultar un recull de 49.000 notícies de premsa procedents de tot Espanya i publicades durant el període 1985-2002 sobre el moviment feminista i l’evolució de les dones i les entitats de l’època. Qüestions com la igualtat d’oportunitats entre les dones i els homes, la sexualitat o els crims contra les dones són exemples de les matèries que s’hi tracten.

 

Llei 5/2008, de 24 d’abril, del dret de les dones a eradicar la violència masclista

 

Violència masclista: “La violència que s’exerceix contra les dones com a manifestació de la discriminació i de la situació de desigualtat en el marc d’un sistema de relacions de poder dels homes sobre les dones i que, produïda per mitjans físics, econòmics o psicològics, incloses les amenaces, les intimidacions i les coaccions, tingui com a resultat un dany o un patiment físic, sexual o psicològic, tant si es produeix en l’àmbit públic com en el privat.”

BIBLIOGRAFÍA

 

  • ALIAGA, Juan Vicente. “Los pliegues de la herida: sobre violencia, género y accionismo”, en Artecontexto, núm. 7. Madrid, Artehoy, Publicaciones y Gestión, 2005, pp. 72-81.

 

  • Orden fálico. Androcentrismo y violencia de género en las prácticas artísticas del siglo XX. Madrid, Akal, 2007.

 

  • BONINO, José Luis. Micromachismos, la violencia invisible en la pareja.

 

  • BOSCH, Esperanza y FERRER, Victoria A. La voz de las invisibles. Las víctimas de un mal amor que mata. Madrid/Valencia: Cátedra/Instituto de la Mujer/Universitat de València, 2002.

 

  • BOZAL, Valeriano (ed.). Imágenes de la violencia en el arte contemponáneo. Madrid, Antonio Machado Libros, 2005, La Balsa de la Medusa.

 

  • ENRÍQUEZ, Lourdes: “Eficacia performativa del vocablo feminicidio y legislación penal como estrategia de resistencia”, Feminicido: actas de denuncia y controversia, Universidad Nacional Autónoma de México, Programa Universitario de Estudios de Género, Fondo de Desarrollo de las Naciones Unidas para la Mujer, UNIFEM, México D. F., p. 68.

 

  • ILLOUZ, Eva.2007 – Intimidades congeladas (Cold Intimacies, 2007), Buenos Aires/Madrid, Katz editores, 2007, ISBN 978-84-96859-17-3), Ficha en Katz editores

 

2009 – El consumo de la utopía romántica (Consuming the Romantic Utopia, 1997), Buenos Aires/Madrid, Katz editores, ISBN 978-84-96859-53-1) Ficha en Katz editores

 

2010 – La salvación del alma moderna. Terapia emociones y la cultura de la autoayuda, (Saving the Modern Soul: Therapy, Emotions, and the Culture of Self-Help, 2008), Katz editores, ISBN 978-84-92946-01-3. Ficha en Katz editores

 

2012, Por qué duele el amor: una explicación sociológica, Katz Editores, ISBN 978-84-92946-47-1

 

  • MONÁRREZ FRAGOSO, Julia E: “ Violencia de género, violencia de pareja, feminicidio y pobreza”, Violencia contra las mujeres e inseguridad ciudadana en Ciudad Juárez, Colegio de la Frontera Norte, Miguel Ángel Porrúa, México D. F., 2010, p. 234-235.

 

  • OSBORNE, Raquel (coord.). La violencia contra las mujeres. Realidad social y políticas públicas. Madrid, Universidad Nacional de Educación a Distancia, 2001.

 

  • PAL, Sampat. El ejército de los saris rosas. Barcelona, Planeta, 2009.

 

  • RUSSELL, Diana E., y HARMES, Roberta A. (eds.). Feminicidio: una perspectiva global. México D.F.: Centro de Investigaciones Interdisciplinarias en Ciencias y Humanidades, Universidad Nacional Autónoma de México, 2006.

 

  • SICHEL, Berta y VILLAPLANA, Virginia (eds.). Cárcel de amor. Relatos culturales sobre violencia de género. Madrid, Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía, 2005.

 

  • SOSA ELÍZAGA, Raquel (coord.). Sujetos, víctimas y territorios de la violencia en América latina. México D.F., Universidad de la Ciudad de México, 2004.

 

  • VALCÁRCEL, Amelia. La política de las mujeres. Madrid: Cátedra/Instituto de la Mujer/Valencia: Universitat de València, 1997.

 

  • VIGARELLO, Georges. Historia de la violación. Siglos XVI-XX. Madrid/Valencia, Cátedra/Instituto de la Mujer/Universitat de València, 1999.

 

  • ZURITA MÁRQUEZ, Evelina. Del limbo al infierno. La construcción social de la violencia en las parejas. Huelva, Diputación de Huelva, Área de Bienestar Social, 2008.

 

Artículos y revistas

 

  • Aguirre , A. (1998). La cultura de la adolescencia. En I. Badillo (ed.), Las culturas del ciclo vital. Anthropologica. Revista de Etnopsicología y Etnopsiquiatría, 1, 51-92.

 

  • Análisis feminista de la violencia contra las mujeres. Lanbroa, conspiración feminista, Bilbao, núm. 21, 2004.

 

  • Badill o, I. (1998). La cultura de la infancia. En I. Badillo (ed.), Las culturas del ciclo vital. Anthropologica. Revista de Etnopsicología y Etnopsiquiatría, 1, 17-50.

 

  • Beverley , J. (2003). La persistencia del subalterno. Revista Iberoamericana, 203, 335-342.

 

  • Bonino, L. (1996). Desconstruyendo la “normalidad” masculina. Disponible en: http://www.europrofem.org/contri/2_05_es/es-masc/22es_mas.htm

 

  • Frable , D.E.S. (1997). Gender, racial, ethnic, sexual and class identities. Annual Review of Psychology, 48, 139–162.

 

  • Glik, P. y Fiske , S.T. (2001). An ambivalent alliance. Hostile and benevolent sexisme as complementary justifications for gender inequality. American Psychologist, 56, 2, 109-118.

 

  • Pastor, R.; Martínez -Benlloch, I. (1991). Roles de género: aspectos psicológicos de las relaciones entre los sexos. Investigaciones Psicológicas, 9, 117-143.

 

  • Rubin, G. (1975). El tráfico de las mujeres: notas sobre la “economía política del sexo”. Nueva Antropología, 30, Noviembre 1986, 95-145.

 

  • Soriano, S. (2004). Adolescentes gais y lesbianas en el ámbito educativo: análisis de la realidad y líneas generales para una propuesta educativa. Orientaciones. Revista de homosexualidades, 8, 9-34, Monográfico Adolescencias.

 

  • Szasz y S.Lerner (comps.), Sexualidades en México. Algunas aproximaciones desde la perspectiva de las ciencias sociales (pp. 199-221). México: El Colegio de México.

 

  • Tuber t, S. (1997). Identidad y adolescencia. Reflexiones sobre un mito. Clínica y Salud, VIII , 2.

 

  • ________. (2008). La construcción de la identidad sexuada en la adolescencia. En I. Martínez Benlloch et al., Imaginario cultural, construcción de identidades de género y violencia: formación para la igualdad en la adolescencia. (pp. 50-87). Madrid: Instituto de la Mujer (Colección Estudios, 103).

 

  • Violencia sexista contra las mujeres-II. Lanbroa, conspiración feminista, Bilbao, núm. 22, 2005.