PONENTS

Manel Vila

(Barcelona, 4 de febrer de 1956), és un expert en cooperació internacional, conegut per la seva estreta vinculació amb la ciutat de Sarajevo durant la guerra de Bòsnia. El 6 d'abril de 2015, dins les celebracions de la diada nacional de Sarajevo, va rebre la distinció com a «ciutadà d'honor» de la ciutat.

 

Des de gener de 2016 és el Director General de Cooperació al Desenvolupament del Govern de la Generalitat de Catalunya, dins la conselleria de Raül Romeva.[1]Des de gener de 2016 és el Director General de Cooperació al Desenvolupament del Govern de la Generalitat de Catalunya, dins la conselleria de Raül Romeva.

 

Després de la seva activitat al front de l'ajuda a Sarajevo entre 1992 i 1996, va ser director del Serveis Educatius i, a partir de 2007, el director de l'àrea de Solidaritat Internacional de l'Ajuntament de Barcelona.

A començaments de 1992, l'alcalde de Barcelona Pasqual Maragall va establir llaços de solidaritat i cooperació amb la ciutat de Sarajevo que estava patint un setge que, finalment, esdevindria el més llarg de la història moderna. La reacció de l'Ajuntament de Barcelona ràpidament va comptar amb la complicitat de bona part de la població així com d'altres municipis. Barcelona estava a punt d'inaugurar els Jocs Olímpics d'estiu de 1992 i la ciutat de Sarajevo havia estat olímpica el 1984. Maragall va encarregar a Manel Vila, en aquell moment gerent del districte de Nou Barris, la coordinació de l'ajuda humanitària a Sarajevo.

 

Per a poder realitzar tota l'operació minimitzant els problemes burocràtics derivats de la complexitat i durada de l'ajuda, es va crear el Districte 11-Sarajevo dins l'estructura municipal, al front del qual va estar Manel Vila. La campanya de solidaritat encapçalada des del Districte-11, va aconseguir una alta implicació de la ciutadania amb manifestacions multitudinàries i amb aportacions continuades que varen aconseguir diversos combois amb ajuda humanitària durant el setge, de forma continuada. En total a Bòsnia es varen enviar més de 1.000 tones d'ajuda humanitari entre 1992 i 1996.

 

A partir dels acords de pau de Dayton l'any 1995, va començar les tasques d'ajuda a la reconstrucció canalitzades a través del Districte 11-Sarajevo. L'impuls i la il·lusió de Vila al front d'aquesta àrea de la ciutat de Barcelona va aconseguir la implicació de nombroses empreses i institucions per restablir els serveis bàsics amb la major celeritat.

 

Més enllà de la guerra

El compromís personal de Manel Vila amb la ciutat de Sarajevo va continuar un cop acabat el suport institucional a Bòsnia.

 

Ha continuat viatjant i mantenint llaços amb molts ciutadans que va conèixer durant les seves estades durant el setge. Entre ells, un destacat grup de bosnians que de nens van viure com a refugiats a Catalunya i que ara donen suport i mantenen un clima de relació entre ambdues comunitats gràcies al seu coneixement de la llengua i la cultura catalana.

 

Una altra relació destacada d'aquella època és la que manté amb Jovan Divjak, el general que va abandonar l'exèrcit serbi per a organitzar la defensa de Sarajevo durant el setge de 1.395 dies. Jovan Divjak va fundar després de la guerra l'organització Obrazovanje Gradi BIH (L'Eduació construeix Bòsnia i Hercegovina, OGBH), que ajuda a l'educació dels nens que van quedar orfes durant la guerra. Ha rebut moltíssims reconeixement internacionals, entre ells el premi "Constructors de la Pau", atorgat per l'Institut Català Internacional per la Pau i lliurat al Parlament de Catalunya el 17 de març de 2014, un acte on Manel Vila va glossar el personatge.

Aldijana Sisic

Abans que arribés a les Nacions Unides el gener de 2009, Aldijana va treballar per 15 anys al Secretariat Internacional d'Amnistia Internacional a Londres en campanyes, activisme i com a especialista de drets humans on portava el desenvolupament i l'aplicació d'estratègies nacionals, regionals i internacionals sobre els drets humans.

Cap del Fons Fiduciari de l'ONU per Acabar amb la Violència de Gènere

Directora de la campanya General de Secretari de Nacions Unides, UNiTE per Acabar Violència de Gènere. És responsable de la gestió global del Fons i la Campanya, per assegurar que el progrés es faci aconseguint els seus objectius.

 

En el seu nadiu Sarajevo, Bòsnia i Hercegovina, Aldijana treballava com a professora i periodista.

 

Després de acabar el seu doctorat en 1997 a la Universitat de Londres i deixar l’ensenyament a l'Escola d'Europeu Slavonic i Oriental Estudiï, va seguir la seva carrera com a defensora dels drets humans.

“Si la no-violència és la llei del nostre ésser, el futur està amb les dones”.

Mahatma Ghandi

Diana Zeyneb Alhindawi

Nascuda fa 36 anys a la Romania rural, de mare romanesa i pare iraquià, Diana Zeyneb Alhindawi va decidir tard que volia ser fotògrafa, però ara sap del cert que aquest és el camí que li correspon. La consecució, l'any passat, del Premi Visa d'Or Humanitario que atorga el Comitè Internacional de la Creu Roja al prestigiós festival de fotoperiodisme Visa pour l'Image de Perpinyà li va servir per recolzar la seva incipient carrera i per entrar en un circuit, el de la fotografia social, en el que és difícil despuntar.

Utilitza la fotografia per explorar la condició humana a través d'una varietat de contextos polítics i culturals.Viu a Brooklyn, EUA, però sovint treballa en àrees que experimenten un malestar social o situacions d'emergència humanitària.

 

La seva fotografia ha estat publicat i exhibit pels mitjans de comunicació com el New York Times, The Sunday Times Magazine, Al Jazeera America, CNN, Le monde, National Geographic Traveler, la revista Vice, Geo Alemanya, Newsweek, Toronto Star, Paris Match i Marie Claire i ONG internacionals com Metges sense Fronteres / MSF, Human Rights Watch i el Comitè Internacional de la Creu Roja. (Per a una llista completa dels clients, veure més avall).

 

En 2014, va ser nomenada una de les 50 millors talents emergents de la lent de cultiu per a 2014. El 2015, va rebre el CICR ​​humanitari Visa d'Or premi per la seva cobertura de la prova Violació Minova, més significatiu violació massiva judici de l'est del Congo fins a la data.

 

Els interessos de Diana reflecteixen el seu origen multicultural i l’educació: la seva experiència familiar i les circumstàncies polítiques que els van portar com a refugiats a l'antiga Iugoslàvia, després de la qual van ser reassentats al Canadà. Aquestes primeres experiències la van portar a seguir carreres en l'ajuda humanitària i de drets humans. Des de fa anys, va ocupar llocs de gestió i d'investigació amb organitzacions com ara el Programa de Desenvolupament de les Nacions Unides, Save the Children EUA i Oxfam Gran Bretanya, que treballa sobre el terreny a les zones afectades per conflictes o desastres naturals. A mitjans del 2013, es va decidir centrar els seus esforços professionals enterament en la fotografia.

 

Diana té dos títols de BA - un en Economia i un altre en Neurociència - de la Universitat Johns Hopkins, i ha completat tots, però la seva tesi per un mestratge en Desenvolupament Internacional de l'American University, School of International Service.

Lidia Puigvert

La doctora Puigvert va participar en la primera investigació a l’Estat Espanyol sobre Violència de Gènere en la Universitat, el resultats de la qual es van incloure en la Ley Española por la Igualdad Efectiva entre Mujeres y Hombres (2007), que va portar a la creació del primer protocol de prevenció i actuació davant de l’assetjament sexual de les universitats espanyoles.

Doctora en Sociologia per la Universitat de Barcelona, professora agregada al Departament de Teoria Sociològica de la mateixa universitat, membre del grup consolidat Gènere, Identitat i Societat (GIS) de CREA (Centre d’Investigació en Teories i Pràctiques Superadores de Desigualtats), on des de l’any 1991 desenvolupa la seva recerca en gènere, violència de gènere, sociologia de l’educació i teories dialògiques.

 

Va ser membre del Comitè Assessor de la Violència de Gènere del Lobby Europeu de Dones l’any 2008. També era la responsable de la dimensió de gènere del projecte INCLUD-ED, Strategies for inclusion and social cohesion from education in Europe (2006-2011) del Programa Marc de la Comissió Europea destacat com un dels 10 projectes d’èxit del Programa Marc de la Comissió Europea. Actualment coordina la comissió de gènere del projecte IMPACT-EV. Evaluating the impact and outcomes of European SSH research (2014-2017), finançat pel 7é Programa Marc de la CE.

 

Entre les seves contribucions destaca la seva investigació sobre socialització preventiva de la violència de gènere, tema sobre el qual ha publicat en les revistes més prestigioses internacionalment com Violence Against Women o el Journal of Social Work Practice. Tambe “les altres dones”, des d’on ha contribuït al feminisme internacional, destacant el llibre “Women and social transformation” publicat conjuntament amb Judith Butler and Elisabeth Beck-Gernsheim.

Ha dirigit nombrosos projectes d’investigació, tant del Plan Nacional I+D, com el projecte Incidencia de la Ley Integral contra la Violencia de Género en la formación inicial del profesorado (2007-2010) finançat pel Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales. També ha estat la investigadora principal del projecte Formació per a la prevenció de la violència de gènere a la formació inicial de les persones professionals de l’educació i professorat universitari, finançar per l’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca. Generalitat de Catalunya.

Ha donat xerrades en universitats de prestigi internacional com Oxford i Harvard.

 

Jordi Casabona

Jordi Casabona i Barbarà, metge i escriptor nascut al barri de Sant Antoni de Barcelona l’any 1957, es va formar en Epidemiologia i Salut Pública als Estats Units, ha dedicat la seva carrera professional a l'àmbit de la prevenció i el control de la SIDA i les Infeccions de Transmissió Sexual (ITS) i combina la seva activitat científica amb l'escriptura i l'activisme cultural.

Ha publicat múltiples llibres, capítols i més de 200 articles científics en la seva especialitat. L’any 2008 va ser l’Editor i coordinador del llibre “La Vida a Tragos” amb textos de Bru Rovira i fotografies de Joan Carlos Tomasi, com un document de denúncia de la situació de les Treballadores Sexuals de Guatemala (Viena Edicions, 2009) i de l’exposició que amb el mateix nom s'ha presentat a diversos municipis de Catalunya. L'any 2015 va participar en la col·lecció Fundant un Nou País (ARA LLibres) amb el capítol sobre "La recerca en SIDA a Catalunya".

Es va llicenciar en Medicina i Cirurgia a l'Hospital de la Santa Creu i de Sant Pau de Barcelona (1980), va obtenir una beca Fullbright per cursar un Master en Epidemiologia i Salut Pública a la Texas University de Houston (USA, 1986) i es va doctorar en aquesta especialitat a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) el 1990. Des de 1987 ha dedicat la seva carrera professional a l'àmbit del VIH/SIDA i les Infeccions de Transmissió Sexual (ITS).

 

Va treballar a la Surveillance, Forecasting and Assessment Unit del Global Program on AIDS (GPA) de l'Organització Mundial de la Salut (OMS) (1989-1990) amb el Dr. Jonathan Mann, va ser Director del Programa de Prevenció i Control de la SIDA de la Generalitat de Catalunya (1991-1994) i ha estat consultor de l'Organització Mundial de la Salut (OMS) en múltiples ocasions a Etiòpia, l’Índia, Uzbekistan i altres països de l'ex Unió Soviètica i d'Europa Central. Des de l’any 1995 és el Director Científic del Centre d'Estudis Epidemiològics sobre el VIH / SIDA / ITS de Catalunya (CEEISCAT) (Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya) situat al Campus de Can Ruti.

 

L'any 1994 va iniciar la creació del Sistema Integrat de Vigilància Epidemiològica de VIH/SIDA/ITS de Catalunya (SIVES), el qual ha estat reconegut per la OMS com un exemple de bones pràctiques en vigilància epidemiològica (Bangkok, 2015) (). Actualment el centre està implementant el projecte EUROEDAT en 19 països de la Unió Europea.

 

El 1998 va crear la Fundació SIDA Barcelona 2002 -ara Fundació Sida i Societat (http://www.sidaisocietat.org)- per organitzar, conjuntament amb el Dr. Josep Maria Gatell de l'Hospital Clínic de Barcelona, la XIV International AIDS Conference celebrada a Barcelona el juliol de 2002 en la que van participar Nelson Mandela i Bill Clinton. Des de llavors és el President de la Fundació ha través de la qual ha implementat diversos projectes de cooperació internacional en prevenció i control del VIH/ITS i salut sexual a Guatemala, entre ells una de les poques intervencions que ha aconseguit reduir la incidència d’aquestes infeccions en les Treballadores Sexuals d’Amèrica Central, així com un projecte de Nacions Unides (ONU Mujeres)

 

Des de 1992 dóna classes d’Epidemiologia i de Medicina Preventiva i Salut Pública a la UAB (Campus de Can Ruti) com a professor associat.